dissabte, 27 de maig de 2017

Translació de l'amor

La primera cançó que Amador va composar per a Soledat la va fer plorar d’emoció. «La guitarra vibra d’una manera especial», va dir, feliç, el músic. «En vull més, amor meu», respongué ella.

L’amant es concentrava al despatx i construïa xicotetes joies melòdiques per a Soledat. Però, amb el pas dels mesos, Amador es va anar recloent a l’estança, sempre abraçat a la seua estimada guitarra.

Des de fora, ella escoltava amb tristesa els arpegis i la veu que entonava aquelles noves cançons d’amor. Plorava i comprenia que el cor del músic pertanyia ara a l’instrument cordòfon.


Microrelat amb què he obtingut el primer premi al Concurs de Microcontes Primavera Musical, organitzat per la Biblioteca de Pallejà.

4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

A vegades hi ha rivalitats subtils, que esclaten de manera impensada, però molt perilloses i molt serioses... pobra Soledat!

Carme Rosanas ha dit...

Ui! I Enhorabona pel premi!

xavier pujol ha dit...

La companyia de la Soledat

Vicent Terol ha dit...

Carme: Moltes gràcies per l'enhorabona. Pobra, sí...

xavier: Bonic joc de paraules! ;)