dilluns, 11 de setembre de 2017

Presentació de "Capsa de bombons" a Pallejà


El divendres 22 de setembre presentarem Capsa de bombons a la Biblioteca de Pallejà. M'acompanyarà Aurora Giménez, peça clau en la promoció d'activitats literàries al municipi del Baix Llobregat, qui llegirà alguns dels microrelats del llibre. Serà a les 19h de la vesprada.

Aurora Giménez seleccionant els microrelats que llegirà a la presentació

dissabte, 9 de setembre de 2017

dijous, 10 d’agost de 2017

Nova realitat

«Estic farta d’aquest home!».

Em vaig despertar amb la veu de la meua dona al cap, provinent del que semblava un malson del qual no hi recordava res més. En obrir els ulls, em vaig trobar amb la mirada dura d’Ariana, gitada al meu costat en postura fetal.

Després d’observar-nos mútuament en silenci durant uns segons, la vaig sentir parlar amb contundència... sense que obrira la boca en cap moment! «Mira’l... I quin alficòs de marit que m’ha tocat!», vaig oir amb claredat a la meua ment. De seguida, es va alçar enèrgicament i va eixir de l’habitació.

Vaig romandre al llit, tractant d’assimilar els fets, encaixant les paraules de la meua dona en el context de la nostra relació i veient la coherència de tot el conjunt. Mentre m’arribava l’olor del café que Ariana s’estava preparant, pensava en que feia temps que tenia la sensació d’un rebuig seu cap a mi. I ara, un poder telepàtic sobrevingut m’ho ratificava amb certesa absoluta. Perquè jo havia sentit clarament la seua veu, primer en la transició del son a la vigília i, després, ja completament despert. O potser havia patit una estranya al•lucinació? Diuen que hi ha gent que sent veus inexistents... No és possible que m’haguera imaginat allò que, fàcilment, podia intuir?

De sobte, em vaig adonar que ella m’observava des del llindar de la porta de l’habitació, deixant descansar el seu pes en el marc en una postura estèticament atractiva. Tenia una expressió d’amargor i fermesa alhora. Mentre ingeria el café, m’arribaven les seues paraules nítidament: «A més d’hipòcrita, ets un ignorant egocèntric. Acabes d’adquirir la telepatia i et creus l’únic en el món amb eixe poder. Si em pense que només faltaves tu...».

dimarts, 25 de juliol de 2017

Living Dead


Durant la vetlla, al tanatori, de George A. Romero, en un moment determinat, un familiar es va adonar que el taüt era buit.

dilluns, 17 de juliol de 2017

No era açò

Hui he vist, a la televisió, un programa on parlaven sobre això que anomenen bullying. Trobe que, per una banda, l’assumpte s’ha posat de moda, però que també és cert que els jóvens de hui són molt violents, amb tant de videojoc i tantes pel·lícules on es mata amb total tranquil·litat.

Tot això m’ha fet recordar la meua època de l’institut. He vist, a la memòria, la imatge d’un xic que venia amb mi a classe. Era poqueta cosa: prim, amb una expressió trista i un pentinat clàssic amb ratlla marcada a l’esquerra. Sempre era sol i crec que alguns companys del curs es reien del seu aspecte, de la roba que duia (no anava com la resta: portava pantalons de tela i camises d’home major).

Fins i tot, recorde haver participat en alguna broma de les que patia al vestuari. Evidentment, allò no tenia res a veure amb açò que està ocorrent ara mateix. És cert que cada vegada érem més els qui ens ficàvem amb ell, però, en el fons, no hi havia mala intenció. Jo, almenys, no vaig tenir en cap moment la sensació d’estar fent alguna cosa roïna. Pense que ell ho veuria com un joc, que no plorava ni suplicava de veritat i que es va inventar aquell presumpte «atac d’ansietat», tal com ho va definir un professor que em tenia mania.

video

Aquest relat va ser escrit per a un projecte contra l'assetjament escolar organitzat des de l'IES Consuelo Aranda, d'Alberic. Clicant ací accedireu al vídeo complet.

dilluns, 10 de juliol de 2017

Imatges de la Fira del Llibre d'Alacant

Feia molta calor el dissabte passat a Alacant. Més encara, dins les casetes de la Fira del Llibre. Tot i això, hem de dir que els bombons de la nostra Capsa van aguantar bé. Va ser una experiència grata: és la primera vegada que visc un esdeveniment d'aquestes característiques des de l'altra banda. A més a més, era amb la millor llibreria de la ciutat: Pynchon&Co. Ací baix, podeu veure algunes imatges extretes de les dues hores durant les quals vaig poder signar exemplars del meu llibre de microrelats Capsa de bombons.







dimecres, 28 de juny de 2017

A la Fira del Llibre d'Alacant


Doncs el que veieu al cartell. El dissabte 8 de juliol, des de les 20h i fins les 22h, seré a la Fira del Llibre d'Alacant, signant exemplars de Capsa de bombons. En concret, em podreu trobar a la caseta n.13, de la mà de la molt recomanable llibreria Pynchon&Co. Cal dir, per altra banda, que hi haurà descompte, de manera que el preu del recull serà de 4,5 euros.

diumenge, 11 de juny de 2017

Entreteniment de luxe

Les xiquetes bessones, agafades de la mà i amb expressió seriosa, ens havien mirat fixament als ulls un per un. La seua presència inesperada, amb aquells vestits infantils d’una altra època, ens havia deixat glaçats. Des del primer moment, era clar que havia valgut la pena pagar un preu elevat per a gaudir de L’autèntic tren de l’horror.

Poc després d’allò, el vagó es va fer completament fosc i vaig notar a la cara el contacte amb una mena de fils humits. De manera instintiva, vaig girar el cap espantat, però no em vaig alliberar de seguida d’aquelles teranyines estranyes. Algunes passatgeres van cridar i un home assegut prop de mi va deixar anar un «Hòstia!» molt fort.

Es van anar succeint altres sobresalts, amb una periodicitat que deixava poc espai per a la tranquil·litat. L’inevitable Jason Voorhees, amb la seua màscara d’hoquei i el matxet; dolls d’un líquid roig i espès que ens esguitaven a tots; mans que eixien de sota els seients agafant-nos; un xiquet esquelètic, amb cabells llargs i negres que li cobrien la cara, arrossegant-se per terra... L’espectacle, de gran nivell, responia a les meues expectatives.

Pense que tots intuíem —no només jo— que encara ens esperava una sorpresa final. I així fou, en efecte. Les pantalles laterals es van il·luminar, mostrant-nos l’interior d’un dels vagons del tren, on vaig reconèixer alguns passatgers que havia vist abans a l’estació. De sobte, un aconseguit Leatherface va aparèixer als monitors, exhibint una estrident serra de cadena. Sense temps per a preveure la seua actuació, es va moure amb rapidesa cap a un home gros d’uns cinquanta anys i li va tallar el cap amb certa facilitat. Uns instants de silenci, protagonitzats per l’abundant sang del cadàver, van precedir el merescut aplaudiment general. A continuació, per la megafonia, se’ns va anunciar l’arribada del tren al seu destí: «Propera parada, Barcelona Sants. Correspondència amb línies 1, 3 i 4 de Rodalies...».


Microrelat finalista el mes de desembre al VII Concurs Microrelats ARC a la Ràdio.