dilluns, 12 d’octubre del 2009

Cinc breus reflexions sobre la desfilada i l'Exèrcit espanyol

1) Actualment, no tinc clar si estaria a favor que un Estat amb el qual m'identificara tinguera exèrcit o no. Possiblement siga utòpic pensar que se'n pot prescindir, tot i que sembla que Costa Rica contradiu aquesta afirmació des de fa uns 60 anys. En tot cas, l'Exèrcit espanyol representa una idea d'Espanya estil franquista, amb una única nació i una llengua, a més d'anar associat a valors ultraconservadors.

2) La desfilada militar de la "Fiesta Nacional" és una pura exhibició de força. A més de suposar una despesa econòmica enorme, és quelcom innecessari. Es pot tenir exèrcit i no aprofitar el dia en què se celebra la festa d'una nació per a demostrar que es compta amb un gran dispositiu mortífer.

3) He sabut hui que, durant l'homenatge als soldats morts en diferents missions que es fa a la desfilada, sona una cançó anomenada "La muerte no es el final". I que el compositor d'aquesta fou un capellà basc, autor de... "Pescador de hombres"! Sí, sí... Eixa famosa cançó que es canta a missa: "Seeeeñoooor, me has mirado a los ooojoooos". Tot un hit! La coneixeu, no?

4) La lletra de la cançó és religiosa, es dirigeix al Déu cristià: "Cuando, Señor, resucitaste / todos vencimos contigo". No se suposa que estem a un Estat no confessional ? A més a més, el títol és explícit; s'insisteix en la idea que amb la mort no acaba tot: "que aunque morimos no somos / carne de un ciego destino". Sovint es critica els palestins kamikazes simplificant les seues accions; es comenta que "els han dit que així van al cel". La lògica que trobem a l'Exèrcit espanyol és, al cap i a la fi, la mateixa: cal eliminar la por a la mort perquè els soldats poden trobar-se en situacions en què s'exposen a aquesta.

5) Coincidint més o menys amb l'arribada de Carme Chacón al Ministeri de Defensa, s'ha fet una molt bona operació de màrqueting el resultat la qual ha sigut que l'Exèrcit espanyol té una acceptació social que no tenia abans. S'ha venut (bé) la moto de les "missions de pau", quasi com si els militars foren membres d'una ONG. Per exemple, a Afganistan s'està actuant al servei d'interessos econòmics i geoestratègics, assassinant milers de persones civils. Tanmateix, ens conten que es tracta d'una labor altruista. Som bons i anem allà a ajudar: aquesta és la idea que ens venen.