dilluns, 24 de novembre del 2008

El poder de l'Església

Hem sabut que un jutjat ha obligat un col·legi públic de Valladolid a retirar els crucifixos de les aules. I hem conegut també la reacció de l'Església a través del cardenal Cañizares: aquest defineix la sentència judicial com una mostra de "cristofòbia". Sembla ser que altres representants catòlics s'han animat i han dit la seua; sempre en la mateixa direcció, és clar.

Aquesta reacció demostra molt clarament el poder de l'Església a l'Estat Espanyol; ens fa veure que són plenament conscients de la seua posició. Amb la major tranquil·litat del món, s'atorguen el dret d'imposar (detinguem-nos en el terme: IMPOSAR) els seus símbols al terreny de l'escola pública d'un estat suposadament aconfessional.

Però l'Església no s'equivoca, té raó: la realitat li la dóna. No hi ha separació Església-Estat, res d'estat aconfessional. Tenim els funerals d'Estat religiosos, el dret a tenir una casella exclusiva a la declaració de la renda, el control massiu de l'Església sobre els col·legis concertats, la seua presència a l'exèrcit, els polítics en processons, etc... L'Església compta amb uns fortíssims privilegis fruit d'acords amb l'Estat; parlar d'Estat aconfessional és una broma de mal gust.

Desconec quins càlculs electorals fa el PSOE per a tenir-li tanta por a aquesta gent. Tants vots pensen que perdrien si li tallaren l'aixeta a l'Església? Parlem d'una institució que fa oposició dura a un Govern que tracta d'acontentar-la contínuament. Però el que és pitjor és que parlem d'una institució que defensa, amb el poder de què se sap posseïdora, uns valors que es troben a anys llum de la societat: no a l'eutanàsia, sí al sofriment dels malalts, no als anticonceptius, no als homosexuals, no a l'avortament... Una Església retrògrada, sí, però -i si això és poc- també defensora del genocidi franquista.